He escollit aquesta escena de la pel·lícula Mouling Rouge perque
considero que, concretament en aquestes imatges, la il·luminació és un punt
molt important. Dona molt de significat i ajuda a l’espectador a entendre molt
més enllà de la imatge, és a dir, expressa sentiments, emocions i
característiques dels personatges que mai es podria expressar amb paraules.
Hi ha un contrast molt evident que es va compaginant al llarg
d’aquest 7 minuts.
En primer lloc, el tango que ballen els integrants de l’espectacle
mostra una combinació molt clara de
diferents tipus de il·luminació: zenital, neutral, lateral, semi-lateral i
semi-contrallum. La il·luminació zenital
està present en tota l’escena, la qual aporta una llum dura i un recalcament als dos ballarins. La resta
de la sala està molt poc il·luminada, la qual aporta una sensació d’obscuritat
i repressió. Això canvia en el moment en que tots els actors comencen a ballar.
La il·luminació varia dràsticament i passa de la obscuritat i tenebrositat a
una il·luminació més semi-lateral,
on es veuen amb menys intensitat les
ombres. La semi-contrallum ressalta la silueta de la dona en el moment en que
es prepara per començar el tango. La il·luminació utilitzada per mostrar el
rostre del protagonista de la pel·lícula (Ewan McGregor) es combina entre un
enfocament de llum lateral i neutral. Durant l’escena paral·lela
que mostra a l’altre protagonista (Nicole Kidman) es poden observar els
mateixos focs de il·luminació. Una de les variacions més importants entre una
escena i l’altre és el canvi de tonalitat i colors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario