Experiencia creativa

A continuació, seré partícip de l’explicació del d’una experiència creativa realitzada l’any passat al Cosmocaixa (Barcelona).

El SonarKits és una activitat que es realitzat eventualment en aquestes instal·lacions, la qual proporciona un incentiu en l’educació musical i la experimentació creativa i directa tant per infants com per adults. Un recorregut participatiu a través de la gran rampa helicoïdal de gairebé 20 metres d'altura de Cosmocaixa.

Nens i pares van poder construir i fer sonar les diferents peces, conformant així una gran instal·lació sonora composta per innovadores escultures sonores orgàniques creades in situ i de forma artesanal amb elements com a fusta, pinces, fil de pescar, pèndols o imants.

Els artistes Lolo i Sosaku es van encarregar d'intervenir la gran rampa mitjançant la construcció de desenes d'instal·lacions sonores artesanals i interactives, creades a partir de les lleis de la física. Un total de 200 petits micròfons van recollir els múltiples sons produïts per aquests 37 singulars instruments.

Va ser un recorregut d'una hora de durada on els nens i pares van poder experimentar amb instruments senzills per crear ritmes i uns altres més complexos per crear melodies i van descobrir, de forma pràctica, els principis de la física aplicats a la creació musical.

Reflexió personal

El semestre arriba a la seva fi, i amb ell l’assignatura a la qual pertany aquest Blog. Així doncs, veig important fer una reflexió personal respecte el meu treball, que m’ha aportat personal i professionalment aquesta assignatura i com ho puc relacionar amb la meva professió.

La realització d’aquesta assignatura m’ha ajudat a conèixer una mica millor la Web 2.0. En general la utilització de moltes de les aplicacions instaurades en el dispositiu al qual pertany i, per suposat, saber fer i utilitzar un Blog personal. Aquest aspecte és important, ja que un Blog és una eina de treball que aporta nous aprenentatges de manera interactiva i una transmissió d’informació fàcil, ràpida i interactiva. Puc dir que hem serà d’utilitat, ja que és un sistema aplicable en un futur per la interacció educativa amb els meus usuaris o alumnes.

Un altre aspecte que penso interessant remarcar, és el nou aprenentatge que he fet respecte l’anàlisi dels colors, plans, angles, il·luminació i moviments d’una càmera. Es cert que aquesta informació ha sigut addicional per tal de poder plasmar informació dins d’aquest Blog, encara que considero que no és un punt gaire important per la meva formació professional; però això no significa que no hagi significat res. Considero que ha sigut una experiència positiva, ja que, personalment, m’agrada i penso que és un tema interessant.

Considero que les TIC són essencials en la nostra societat i pel desenvolupament de l’educació. Totes les eines tenen un caràcter digital i actualment, és necessari que un educador tingui unes competències bàsiques respecte les TIC, per tal d’aportar tècniques innovadores als seus educands.

La Universitat 2

Aquest és el camí que realitzo cada dia a la Universitat, tant per arribar a la facultat com per marxar a casa…

Minut Lumiére: La Universitat

Amb aquest video vull mostrar el que veig cada dia a l'entrar i al surtir de la Universitat. Amb la utilització d'una càmera fixa es poden observar molts més detalls que no pas en moviment: les anades i tornades dels estudiants, dels professors, les noves mirades dels visitants... al cap i a la fi, la tranquilitat de la UAB en un dia qualsevol a una hora determinada.

Programa d'ús interactiu

En aquesta part del bloc analitzaré un dels programes destinats a la creació, programació i llenguatge digital. En aquest cas parlaré de l’Scratch com un dels programes digitals més utilitzats per els usuaris interactius.

L’Scratch, proporciona un llenguatge interactiu de programació visual amb el qual es poden realitzar milers de jocs, animacions, música... deixant a la nostra imaginació actuar per si sola. En aquest programa la comunicació interactiva,  és a dir que hi ha una reciprocitat entre el programa i l’usuari que està fent servir l’aplicació.

Si analitzem les possibilitats i els usos educatius, obrint així un procés d’ensenyament-aprenentatge, podem veure que es un programa molt adequat per l’ús en aules docents, ja que aporta nous coneixements.

La complexitat del programa es podria classificar en baixa. És un programa destinat a nens, joves, adults i gent gran, és a dir el seu ús va destinat a tot tipus de públic.

Bé doncs, podem dir que l’Scratch és un programa interactiu, de fàcil ús, que incentiva la creativitat, les competències i tècniques digitals de tots aquells usuaris que s’inicien en el món interactiu. 

Il·luminació

He escollit aquesta escena de la pel·lícula Mouling Rouge perque considero que, concretament en aquestes imatges, la il·luminació és un punt molt important. Dona molt de significat i ajuda a l’espectador a entendre molt més enllà de la imatge, és a dir, expressa sentiments, emocions i característiques dels personatges que mai es podria expressar amb paraules.

Hi ha un contrast molt evident que es va compaginant al llarg d’aquest 7 minuts.

En primer lloc, el tango que ballen els integrants de l’espectacle mostra una combinació molt clara de diferents tipus de il·luminació: zenital, neutral, lateral, semi-lateral i semi-contrallum. La il·luminació zenital està present en tota l’escena, la qual aporta una llum dura i un recalcament als dos ballarins. La resta de la sala està molt poc il·luminada, la qual aporta una sensació d’obscuritat i repressió. Això canvia en el moment en que tots els actors comencen a ballar. La il·luminació varia dràsticament i passa de la obscuritat i tenebrositat a una il·luminació més semi-lateral, on es veuen amb menys intensitat les ombres.  La semi-contrallum ressalta la silueta de la dona en el moment en que es prepara per començar el tango. La il·luminació utilitzada per mostrar el rostre del protagonista de la pel·lícula (Ewan McGregor) es combina entre un enfocament de llum lateral i neutral. Durant l’escena paral·lela que mostra a l’altre protagonista (Nicole Kidman) es poden observar els mateixos focs de il·luminació. Una de les variacions més importants entre una escena i l’altre és el canvi de tonalitat i colors. 

Angles

Un punt important per fer un bon anàlisi d’un document audiovisual ha d'incorporar els diferents angles i perspectives amb les que podem rodar un anunci, curtmetratge o pel·lícula. Així doncs, amb l’ajuda d’aquest spott, analitzaré els angles que podem trobar. Aquesta tipologia la podem dividir en 4:

Contrapicat: la càmera es situa per sota per donar una major presència al personatge. En aquest anunci podem trobar molts tipus de contrapicats. Un exemple és quan la càmera enfoca al capità que observa sorprès a la part inferior del vaixell.

Picat: la càmera es situa per sobre del personatge per  realçar-lo. Un clar exemple és al final quan els personatges del vaixell miren cap al mar i veuen la balsa amb tots els altres homes. Aquesta perspectiva d’altura està realitzada amb aquest tipus d’angle.

Normal: aquest tipus d’angle és el més senzill i utilitzat. Mostra de manera neutre les escenes filmades, és a dir, son rodades de front sense cap intenció de magnificar cap aspecte, sinó que mostra neutralitat.

Zenital: la càmera es situa de manera perpendicular al terra. Un exemple és quan el protagonista de l’anunci es llença a la piscina.

Plans

El vídeo que presento a continuació té doble finalitat: apropar a l’espectador a les possibles conseqüències que té el consum i l’abús de las drogues, tant a nivell individual com a nivell social i analitzar los recursos tècnics (plans) utilitzats a la gravació d’aquest anunci.

Per parlar de plànols, prèviament és necessari conèixer que són i que típus de plans hi ha. Trobem cinc tipus de plans: general, detall, mitjà, primer pla i americà. 

La millor manera d’explicar en que consisteix cadascun d’ells és amb la visualització d’un tipus de plànol corresponent a cada un d’ells.

Pla general: és aquell pla que mostra gran escenari o una multitud. El subjecte o no està o bé queda diluït en l’entorn, llunyà, perdut, petit. Té un valor descriptiu. Utilitzat en algunes escenes del mideo mostrat, per situar en escena a l’espectador

Pla detall: només mostra en la seva màxima expressió a un objecte. Serveix per emfatitzar algun element d'aquesta realitat. Destaca algun detall que d'una altra forma passaria desapercebut i fa sentir a l'espectador tenir més interès. Mostrat en l'enfocament directe en objectes i detalls dels personatges en certes escenes ràpides. 

Pla mitjà: és la distància adequada per mostrar la realitat d’un o més personatges. Es mostra als personatges de la cintura cap amunt. S'observa sempre que parlen els protagonistes de l'anunci.

Primer pla: recull el rostre i les espatlles del personatge. Serveix per mostrar confidència i intimitat respecte al personatge. Observable a la primera imatge del vídeo, quan surt el nen petit en pantalla.

Pla americà: (també anomenat plànol 3/4), una lleugera variació del plànol mitjà. La càmera enfoca a partir d’una mica més amunt dels genoll fins al rostre del personatge. Aquest tipus de pla va ser  inclòs les pel·lícules de l'oest perquè es poguessin veure les armes. es pot observar en el moment en que surt un dels personatges a la via del tren. En el moment en que l'enfoquen per darrera i el tren passa ràpidament.

Hi ha altres tipus de plans, però els més destacables i utilitzats són els esmentats. També ens interessen més aquestes tipologies, ja que són les que podem observar en el vídeo.

Web 2.0

Aquesta web és una eina que es desenvolupa al anys 90, la qual crea una xarxa d’ordinadors mundial que dona accés a la informació.

La creació de la web 2.0 es va iniciar amb la idea de compartir els coneixements de manera més fàcil i ràpida. Per exemple, un dels objectius era donar recerca i organitzar la informació a les Universitats.

La utilització de la Web 2.0 es realitza en curs, és a dir, es converteix en una plataforma de:

  -  Distribució de serveis.

  - Construcció de serveis.

  - Separació entre continguts i presentació

  - Col·laboració

 - Sindicació (subscriure’s i rebre informació sense la necessitat de entrar directament a la web).

Podem definir diversos principis que ens poden a ajudar a entendre millor en que es basa la Web 2.0. Aquests principis són:

1) És una Web com plataforma de treball, és a dir que es pot treballar sempre a la web sense utilitzar el software intern de l’ordinador.

2) Dona accés a un aprofitament de la intel·ligència col·lectiva afavorint una millora qualitat de treball i un millor treball compartit.

3) La gestió de la base de dades com a competència bàsica. Suposa la fi de les actualitzacions dels software.

   4) Es mostra com un model de programació lleugera, que busca la simplicitat en la seva utilització.

    5) El software no està limitat a un sol dispositiu.

Per acabar, faré una classificació de les principal aplicacions que podem trobar i les quals ens proporciona la WEB 2.0. Aquestes aplicacions són:

Aplicacions Online: calendari, bases de dades, fulls de càlcul, processadors de texts...

Eines de publicació: Webquest, mapes conceptuals, Blogs, Wikis...

Gestió de la informació: indicadors de contactes, marcadors socials, pagines d’inici (p.ex: Google), Mashup... 

Moviments

Arrel de l'escena final de mítica i genuïna pel·lícula titulada V de Vendetta, analitzarem què tipus de moviments podem trobar.

TRAVELLING: és un tipus de moviment que s’aconsegueix amb un joc de càmera. La càmera es desplaça físicament d’un lloc a l’altre (amunt, avall i als costats) perseguint als personatges en escenes de continu moviment. 

Els tipus de travelling visualitzats:

   Horitzontal: la càmera descriu un moviment horitzontal respecte l’objecte.

   Vertical: la càmera descriu un moviment vertical respecte l’objecte.

   Acompanyament: per realitzar l’acompanyament d’un personatge. No varia l’enquadrament utilitzat.

   

   Escena: moment en que explota el Big Ben de Londres i moment en el la multitud avança a la plaça. Es veu des de una perspectiva externa (diferents a la perspectiva del Steadicam).

Panoràmic: és un recurs on la càmera està fixa, únicament té un moviment vertical o horitzontal per poder captar els moviments dels personatges. Un exemple al vídeo es pot observar en el moment en que el tren avança cap al túnel.

   
  Escena: moment en que el tren avança cap al túnel.

Steadicam: moviment lliure de la càmera. S'utilitza per realitzar els moviments impossibles per la tècnica del travelling.

 Escena: la multitud travessa els carrers plens de soldats per arribar al seu punt de trobada. L'enfocament dóna la sensació que l'espectador també estigui caminant.

Càmera lliure grua: fa referència a un moviment ampli ascendent o descendent per situar la càmera a grans altures.

  Escena: moment en que es mostra des del cel la onada de persones que avancen pels carrers.

COMPETÈNCIES PERSONALS RESPECTE A LES TIC

Un cop visualitzat el vídeo exposat a l'aula i fent referència a la qüestió realitzada pel professorat disposo a analitzar i exposar quines són les meves competències respecte les TIC.

En primer lloc, faré referència a la primera competència nombrada. Aquesta es basa en l’habilitat de gestionar, criticar, difondre i avaluar la informació.  En aquest cas, penso que les meves competències podrien ser millorables, ja que no sempre tinc la capacitat suficient de ser crítica i de gestionar un gran cúmul d’informació. Aquest cas podria denominar-lo com falta de competència informativa. En aquest punt també podria fer referència a la competència genèrica, ja que aquesta es basa en la selecció adient de la informació. No és que potenciï la idea de que no ser seleccionar la informació corresponent a cada cas, però si que sóc conscient que podria millorar en la selecció d’aquesta.

Respecte a la informàtica, és a dir, el coneixement dels aparells amb els quals podem accedir a les TIC i quins són el punts més significatius d¡aquest, penso que se fer un bon ús; ser om fer anar els aparells corresponents, quines són les utilitats, com fer que proporcionin informació, etc.

Al mateix temps, arrel d’aquesta competència ben adquirida que fa referència a la informàtica, es podria dir que la meva facilitat per buscar diferents textos tant culturals com informatius (còmics, vídeos, imatges, comentaris de text, etc.) es basa en una competència d’alfabetitzacions múltiples ben desenvolupades.

Per últim, voldria fer referència a la competència denominada ciutadania digital. Aquesta fa referència a la identificació de dos mons paral·lels: el món real i el món virtual. La meva competència i/o habilitat respecte a la utilització del món interactiu, puc dir que estic familiaritzada amb tot tipus de comunicació i vida virtual.